Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Süβe Gottestrunkenheit, RSWV 178
  • Compositor: Richard Strauss
  • Poeta: No identificat
  • Poema original
     
    Süβe Gottestrunkenheit
     
    Vorüber ist der Graus der Nacht,
    Gebrochen ist des Sturmes Macht.
    Wie weht die Morgenluft so lau!
    Wie glitzert licht die grüne Au!
    Ein jeder Bach, en jeder Rain
    Lockt weiter in die Welt hinein.
    Ich bette mich in’s weiche Moos,
    Ich träume in des Waldes Schooβ.
    Rings duftet der Wachholderdorn,
    Vor meinen Augen wogt das Korn,
    Die Lerche jubilirt im Blau –
    Nur sonniges Glück, wohin ich schau’.
    In süβer Gottestrunkenheit
    Dehnt sich die Seele frei und weit,
    Sie möchte untertauchen ganz
    In all’ dem Duft, in all’ dem Glanz.
  • Poema en català
     
    Dolça embriaguesa divina
     
    Ha passat l’espant de la nit,
    s’ha vençut el poder de la tempesta.
    Que tebi alena l’aire matinal!
    Que lluminosa centelleja la verda prada!
    Qualsevol rierol, qualsevol marge
    atreu cap al món.
    M’ajec en la molsa flonja,
    somnio en la falda del bosc.
    Perfuma el voltant l’aroma del ginebre,
    el gra oneja davant els meus ulls,
    l’alosa s’alegra en el blau...
    Només felicitat lluminosa, arreu on miro.
    En dolça embriaguesa divina
    l’ànima s’estén, lliure i vasta,
    voldria submergir-se plenament
    en tots els aromes, en tota l’esplendor.
  • (Esbós inacabat d’un Lied per a veu i piano, RSWV 178, 1896)