Manuel Capdevila i Font

musicògraf

Strauss, Richard (1864 - 1949)

Verführung, op. 33/1 (Richard Strauss)

• Obra: Verführung, op. 33/1
• Compositor: Richard Strauss
• Poeta: John Henry Mackay
• Poema original
   
  Verführung
   
  Der Tag, der schwüle,
         Verblaßt, und nun
  In dieser Kühle
         Begehrt zu ruh’n,
  Was sich ergeben
         Dem Fest der Lust –
  Nun schmiegt mit Beben
         Sich Brust an Brust...
   
  Es hebt der Nachthauch
         Die Schwingen weit:
  “Wer liebt, der wacht auch,
         zu dieser Zeit...”
  Er küßt die Welle
         Und sie ergiebt 
  Sich ihm zu Stelle,
         Weil sie ihn liebt...
   
  O großes Feiern!
         O schönste Nacht!
  Nun wird entschleiern
         Sich alle Pracht,
  Die Tags verborgen
         In Zweifeln lag,
  In Angst und Sorgen –
         Jetzt wird es Tag!
   
  Still stößt vom Strande
         Ein schwankendes Boot –
  Verläßt die Lande
         Der Mörder Tod? 
  Es ward vergebens
         Hierher bestellt:
  Der Gott des Lebens
         Beherrscht die Welt!...
   
  Welch’ stürmisch’ Flüstern
         Den Weg entlang?
  Was fleht so lüstern?
         Was seufzt so bang?
  Ein Niegehörtes
         Hört nun dein Ohr –
  Wie Gift bethört es:
         Was geht hier vor?!
   
  Der Sinn der Töne
         Ist mir bekannt,
  Drum giebt, du Schöne,
         mir deine Hand:
  Der ich zu rühren
         Dein Herz verstand,
  Ich will dich führen
         Ins Wunderland...
   
  Mit süßem Schaudern
         Reißt du dich los.
  Was hilft deiin Zaudern?
         Dir fiel sein Los!
  Die Stimmen schweigen. –
         Er liebt, der wacht!
  Du wirst mein eigen
         Noch diese Nacht!...
• Poema en català
   
  Seducció
   
  Declina el dia
         sufocant, i ara
  en aquesta frescor,
         anhela el repòs,
  el que sorgeix
         de la festa del plaer,
  i s’estreny tremolosa
         un pit contra l’altre.
   
  La brisa nocturna desplega
         les seves amples ales:
  “Ara és l’hora
         dels que s’estimen”...
  Besa l’onada,
         i ella se li lliura
  allà mateix,
         perquè l’estima...
   
  Oh, gran festa!
         Oh, la nit més bella!
  Ara es revelarà
         tota l’esplendor
  que el dia desconfiat
         mantenia amagada
  amb angoixa i temor.
         Ara es farà de dia!
   
  Una barca oscil·lant s’allunya
         silenciosa de la platja...
  abandona la terra
         la mort assassina?
  Era aquí
         ben inútilment:
  el déu de la vida
         domina el món!...
   
  Quins violents murmuris
         en el camí?
  Qui prega tan cobejós?
         Qui sospira tan tremolós?
  La teva orella sent
         el que mai fou oït,
  enganyós com un verí:
         Qui s’apropa?
   
  El sentit de la tonada
         m´és conegut,
  per això, oh bella,
         dóna’m la mà:
  sé que haig de consolar
         el teu cor,
  et portaré
         a un país meravellós...
   
  T’apartes de mi
         amb dolç temor.
  De què et serveix tremolar?
         És el teu destí!
  Callen les veus...
         Estima, el que vetlla.
  Seràs meva,
         aquesta nit!...

• Mackay, John Henry (1864 - 1933)

• (Lied per a veu i orquestra, Op. 33/1, RSWV 180/1, 6 de juny -5 de juliol 1986)