Cant del bosc
L’amor era un rossinyol
que cantava assegut en un roser,
i la dolça i meravellosa tonada
s’estenia per tot el bosc verdós.
I al seu so, pujaven els perfums
de milers de calzes,
i murmuraven suaus tots els ramatges
i suau passava l’oreig.
Els rierols amainaven el xipolleig
a penes iniciats en les cimes,
els cervatells es paraven com en un somni
i escoltaven les tonades.
I cada vegada més lluminosa
s’estenia l’esplendor del sol,
i els seus raigs daurats banyaven
les flors, els boscos i els abismes.
Però jo seguia el meu camí
i també sentia la tonada...
ai, tot el que he cantat des d’aquell moment
no és més que el seu eco!