Poema original
Waldseligkeit
Das Wald beginnt zu rauschen,
Den Bäumen naht die Nacht;
Als ob die selig lauschen,
Berühren sie sich sacht,
Und unter ihren Zweigen,
Da bin ich ganz allein,
Da bin ich ganz mein eigen:
Ganz nur Dein.
Poema en català
Benaurança al bosc
El bosc comença els seus murmuris,
la nit s’acosta als arbres;
com si escoltessin, feliços,
es toquen suaument.
I sota les seves branques
hi sóc jo tot sol.
Em sento del tot jo mateix:
del tot teu!