Poema original
Wiegenlied
Die Ähren nur noch nicken
Das Haupt ist ihnen schwer,
Die müden Blumen bllicken
Nur schüchtern noch umher.
Da kommen Abendwinde
Still wie die Engelein.
Und weigen sanft und linde
Die Halm’ und Blumen ein.
Und wie die Blumen blicken,
So schüchtern blickst du nun,
Und wie die Ähren nicken,
Will auch dein Häuptlein ruh’n.
Und Abendklänge schwingen
Still wie die Engelein
Sich um die Wieg’ und singen
Mein Kind in Schlummer ein.
Poema en català
Cançó de bressol
Els espigues s’inclinen ara,
el cap els pesa massa;
les flors cansades miren
tímidament al seu voltant.
Alenen brises vespertines,
tranquil·les com angelets,
i bressolen suaus i dolces
les tiges i les flors.
I com miren les flors,
és tímida la teva mirada;
i com s’inclinen les espigues,
reposa també el teu petit cap.
I ressonen tonades vespertines,
tranquil·les com els angelets
que, al bressol del meu infant,
li canten mentre dorm.