Poema original
Cantate
Tüchtigen stell das schnelle Glück hoch empor
Wo er gebiete vielen zum Nutzen,vielen zum Leid
Und es hängen sich viele an ihn, neiden ihn viele
Und ihn umschmeichelt, was da gemein ist.
Er aber, droben
Sucht sich selber
Welchem er diene
Von den Geistern,
Welchem strengen
Und dem wird er ähnlich,
Und verdient sich den Glanz
Und den Stab des Gebietens
Den dereinst das schnelle Glück ihm zuwarf
Und kämpft es aus
Unablässig tagaus tagein
Jahr um Jahr
Und waltet des Amtes wesenhaft
Und ihn grüßet
Wo Männer seiner gendenken
Ein schönes Wort:
Bewährung.
Poema en català
Cantata
Al que és habil el col·loca molt amunt l’efímera sort,
on és útil per a molts i fa la desgràcia d’altres,
I molts que depenen d’ell, l’envegen
i l’afalaguen; això és el més normal.
Però ell, allà dalt,
cerca ell mateix
qui ha de servir
entre els esperits,
i s’esforçarà
per assemblar-s’hi
i merèixer l’esplendor
i l’autoritat
que un dia li donà l’efímera sort;
i si continua la lluita
sense interrompre-la dia rere dia,
any rere any,
i compleix amb els seus deures essencials,
l’afalagarà
quan els homes el recordin,
una bella paraula:
eficàcia.