Poema original
Winterlied
Mir träumt’, ich ruhte wieder
Vor meines Vaters Haus
Und schaute fröhlich nieder
Ins alte Tal hinaus,
Die Luft mir lindem Spielen
Ging durch das Frühlingslaub
Und Blütenflocken fielen
Mir über Brust und Haupt.
Als ich erwacht, da schimmert
Der Mond vom Waldesrand,
Im falben Scheine flimmert
Um mich ein fremdes Land,
Und wie ich ringsher sehe:
Die Flocken waren Eis,
Die Gegend war vom Schnee,
Mein Haar vom Alter weiß.
Poema en català
Cançó d’hivern
Somniava que tornava a reposar
davant la casa pairal,
i contemplava, content,
tota la vall als meus peus;
la brisa passava amb dolços jocs
entre el fullatge primaveral,
i feia caure borrissols florits
damunt del meu cap i del meu pit.
Quan m’he despertat, la lluna
lluïa per damunt del bosc,
i la seva llum groguenca
em mostra un país estrany,
i quan miro al meu voltant
els borrissols són de neu,
i tot el paisatge és blanc,
blanc com els meus cabells envellits.