Poema original
Winterreise
Bei diesem kalten Wehen
Sind alle Straßen leer,
Die Wasser stille stehen,
Ich aber schweif’ umher.
Die Sonne scheint so trübe,
Muß früh hinuntergehn:
Erloschen ist die Liebe,
Die Lust kann nicht bestehn.
Nun geht der Wald zu Ende,
Im Dorfe mach’ ich Halt;
Da wärm’ ich mir die Hände,
Bleibt auch das Herze kalt.
Poema en català
Viatge d’hivern
Amb aquest vent glacial
estan deserts tots els camins,
i estan silenciosos els rius,
però jo segueixo caminant.
El sol a penes lluu,
molt aviat es pondrà;
s’ha extingit l’amor,
el delit no pot perdurar.
Ara s’ha acabat el bosc,
i em deturo en el poble;
però encara que m’escalfi les mans,
el cor resta molt fred.