Poema original
Winterweihe
In diesen Wintertagen,
Nun sich das Licht verhüllt,
Laß uns im Herzen tragen,
Einander traulich sagen,
Was uns mit innerm Licht erfüllt.
Was milde Glut entzündet,
Soll brennen fort und fort,
Was Seelen zart verbündet
Und Geisterbrücken gründet,
Sei unser leises Losungswort.
Das Rad der Zeit mag rollen,
Wir greifen kaum hinein,
Dem Schein der Welt verschollen,
Auf unserm Eiland wollen
Wir Tag und Nacht der sel’gen Liebe weih’n.
Poema en català
Consagració hivernal
En aquests dies d’hivern
en que la llum es matisa,
ocupem-nos dels nostres cors
i diguem-nos l’un a l’altra dolçament
allò que ens omple d’una íntima llum.
Allò que encén una suau ardor
ha de cremar més i més,
el que uneix tendrament les ànimes
i estén un pont esperitual,
que sigui la nostra contrasenya.
La roda del temps ja pot girar,
nosaltres a penes hi entrem,
ignorants de la resplendor del món,
en la nostra illa volem dedicar-nos
dia i nit a l’amor benaurat.