Poema original
A la botiga d’un peraire
A la botiga d’un peraire
una cançó s’hi ha dictat;
treta n’és d’una minyona,
rossa n’és com un fil d’or.
I adiós, Anna Maria,
robadora del amor
i adiós.
Seu mare li’n fa les trenes
i els cabells de dos en dos;
seu germà se la mirava
amb un ull molt piadós.
-Si no en fossis ma germana
ens casaríem els dos. –
Mentres diu estes paraules
toquen a missa major;
son germà l’acompanyava
i amb molta devoció.
Quan entrava a l’iglesia
es gira els senyor rector
comtes de dir: dominus vobiscum,
diu: -ai, quina dama veig jo.
L’escolà que li ajuda
diu: -per mi l’an voldria jo.