Ai, mossos que aneu pel món
Ai, mossos que aneu pel món
cercant els amos:
‘neu alerta a ensopegar-ne
algún de raro;
le-ro-rà, lo-ré, lo-rà,
lo-ré-ro-rà-ra.
que jo n’he ensopegat un
que no val gaire,
i em fa menjar pa de trits,
i encara és agre:
I’escudella de segon,
mal cuinada;
i el dilluns al dematí,
a la treballada,
i en tira I’aixada al sol,
i se’n posa a jaure;
i allà a les set o a les vuit
I’amo arribava.
-Ai, mosso, que en tenes tu,
que en tenes ara?
-Mal de ventre m’ha vingut,
o mal d’illada.
-Emprene’t el caminet,
veste’n a casa;
feste’n coure un parell d’ous
per la criada;
si no n’hi ha prou d’un parell,
posa-n’hi quatre-.
L’amo dóna un tomb pel bosc,
se’n torna a casa;
i en traba lo mosso al llit
amb la criada;
la criada amb un costat,
mestressa a I’altra.
-Ai, mosso, comptem, comptem;
fora de casa!
-I si jo tinc de marxar,
vull la criada.
-Porta-te’n mestressa i tot,
vés al diable!