Ai, si n’eren mare i filla
Ai, si n’eren mare i filla,
varen renyir fortament,
la filla ha caigut malalta,
ai, amb riscos d’aquell temps.
Els comtes la van a veure,
els comtes i el fill del rei,
també hi va la seua mare,
quan veu que no hi ha remei-
-Ai filla, la meua filla,
quin mal no serà el teu?
-Ai, el mal que tinc jo, mare,
ja temps ha que me’l sabeu.
Ai. el mal que tinc jo, mare,
ja temps ha que me’l sabeu,
que metzines m’heu donades,
que em cremen el cor meu.
Ai, el meu cor sempre olora,
ai, com un ram de clavells,
al, com un ram de violes,
enrondat de pensaments.
-Ai, filla la meua filla,
quin testament vós fareu?
-El testament que en faré,
ai, mare, aviat el sabreu.
Set castells que tinc dins França,
que tots són en poder meu,
en deixo quatre a Don Carlos,
a Don Carlos, germà meu;
els altres tres en els pobres,
en als més pobres de Déu,
i els vestits i les joies
ho deixi a la Mare de Déu.
-Ai, filla , la meua filla,
en a mi res no em dexeu?
-Ai, mare, la meua mare,
jo vos deixi I’espós meu...