Poema original
Aquarel·la del Montseny (1960)
Aquí no hi ha roses ni lliris,
però hi ha l’aigua de la neu.
Cal que respiris,
home de Déu,
aquesta olor d’eternitat:
el blau del cel i el verd del prat.
Aquí no tens altra musica
-com un antic i amable pont
que l’ampla pica,
la vella font
que dóna el to d’aquest terreny
i és una entranya del Montseny.
Puja el ramat a la carena,
que és fresca l’herba de l’estiu.
Jo en faig estrena,
contemplatiu:
que sempre m’ha donat frescor
i que em recorda el Bon Pastor.