Ara vé, pel mes de maig
Ara vé, pel mes de maig,
regalada primavera,
floriran totes les flors,
i els arbrets posaran tendres,
I els arbrets posaran tendres.
Vui dictar una cançó
d’un fadrí i una doncella
per un dia que no la’n veu
ja el trova llarc com la quaresma.
Un dia jo vaig saber
que era a l’hort a regar la menta.
-Francisqueta: deu-me un ram,
de les vostres mans, una roseta.
-Galan jove, preciós,
entreu a l’hort, veniu-lo a pendre.
-De quatre camins que hi ha,
dolça amor, quin vols que prenga,
el camí de Portugal
o el camí de l’Inglaterra?
O el camí de festejar,
O el camí d’anar a la guerra?
-Si em voleu creure an a mi
prendreu la d’anar a la guerra.
Bon amor, adéussiau
mai més ens tornarem a veure.