Cançó de I’amor que passa (1925)
A I’ombra d’un taronger
tres minyonetes cantaven;
I’una té la trena d’or,
I’altra és bruna i soleiada,
la més xica duu la llum
dels estels a la mirada.
Amor passava de Ilarg,
amor,
rialles i fressa d’ales.
La primavera ha arribat
i el cel és color de plata.
Els crits dels ocells són curts
i espessos com la pinassa.
La veu de les noies és
ondulant com una flama.
Amor passava de llarg,
amor,
rialles i fressa d’ales.
Si un sospir sembla l’oreig,
el cant fa remor d’onada
i l’aire és més fresc i fi
que I’arena de la platja.
Rera el taronger hi ha la mar
i el cant fa remor d’onada.
Amor passava de Ilarg,
amor,
rialles i fressa d’ales.
Les donzelles van cantant
amb una veu prima i clara,
la riera s’ha aturat
per escoltar la tonada.
Les noies criden l’amor
mentre la tarda s’escapa.
Amor passava de llarg,
amor,
rialles i fressa d’ales.
La trena, el llavi, l’esguard,
s’encenen sota les branques.
Primavera va dictant
la música i les paraules.
A l’ombra d’un taronger
tres minyonetes cantaven:
amor, no passis de llarg,
amor,
posa un bes a cada galta.