Cançó de les hores
Minyons si voleu oir,
oireu de ma fortuna,
les penes que vaig pasar
del amor al festejar
i amor va tocant la una.
Amor ve i amor van
que la una hora va tocant
i amor va tocant la una.
Minyona, sols per a vos
passo penes i dolors,
passu un torment tan gran
que mes penes van aumentant
i amor van tocant les dos.
Quina pena per mi és
quan l’amor no em vol dir res,
al vespre i al dematí
ella es burla de mi
i amor van tocant les tres.
Ho, fortuna i mala sort,
contra de mi vols combatre,
el mal m’atravessa el cor,
minyona, deu-me l’amor
i amor van tocant les quatre.
Minyona, vós ja ho sabeu
la voluntat que vos tinc,
no em sigueu desagraïda
que el meu cor en vos confía
i amor van tocant les cinc.
Un amic que jo tenia
me’n ha donat per avís
que em deixés de tenir tracte,
que me’n’nés al paradís
i amor van tocant les sis.
[...]
Mos amics i camarades
ja m’han dit que n’hi ha prou
de cantar i fer tontades,
per a mi són acabades
i amor van tocant les nou.
[...]
Teniu, dama, el cos gentil
però teniu el cor de bronze;
me teniu el cor robat,
amb cadenes d’or lligat
i amor van tocant les onze,
[...]