Poema original
Cançó incerta (1927)
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena!
És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: vina, vina!
Però: no passis! -diu un vel
de teranyina.
Será drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
És un recer per adormir
qui passi pena?
Aquest cami tan fi tan fi ,
qui sap on mena?
Qui sap si trist o somrient
acull a I’hoste?
Qui sap si mor sobtadament
sota la brosta?
Qui sabrà mai aquest camí
a què em convida!
I és camí incert cada matí,
n’és cada vida!