Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
Encara que no són traduccions, s'inclouen tant els textos de les cançons que va musicar Toldrà com de les que va harmonitzar i recopilar dins el projecte de L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya atesa l'excepcionalitat de trobar reunit tot aquest material i en favor de posar-ho al servei de qui vulgui consultar-ho. A més, cal recordar que Manuel Capdevila i Font ha dedicat bona part de la seva vida a la figura de Toldrà tant com ho ha fet en traduir la ingent quantitat de lieder, chansons, melódie, balades i fórmules semblants que s'encabeixen com a tipologies dins l'ample univers del lied i la cançó de concert.

Toldrà, Eduard (1895 - 1962)

Caterina de Lion (Eduard Toldrà)

  • Obra: Caterina de Lion
  • Compositor: Eduard Toldrà
  • Poeta: Anònim
  • Poema original
     
    Caterina de Lion
     
    Sota el pont de Lion
    la lluna hi clarejava ,
    no és la lluna, no,
    Caterina hi rentava,
    la dot,
    Caterina l’amor.
     
    N’han passat tres galants,
    la n’han assaludada,
    respon el més grandet:
    -Ai quina linda dama!
     
    Respon el mijancer:
    -Jo la tingués en cambra-,
    respon el més petit:
    -Voleu callar xerraires?
     
    La sogra és a I’hort,
    que tot això escoltava,
    se’n va a trobar el seu fill,
    que n’era a la lIaurada.
     
    -No em diràs lo meu fill,
    a on fem Caterina ara?
    -Caterina és al riu,
    que renta la bugada.
     
    -Mentres pel coll, mon fill,
    tota jo I’he rentada,
    menos un drap o dos,
    però el sabó m’hi mancava.
     
    N’han passat tres galants,
    te se I’han emportada-,
    son fill deixa estar els bous,
    i en planta la gullada.
     
    Quan és a mitja escala,
    Caterina encontrava,
    la’n gafa per un braç,
    la fa entrar dins cambra.
     
    I allà la molturà,
    fins que sang li rajava,
    Caterina és al llit,
    que s’ha posat molt mala.
     
    -Valga’m Déu Caterina,
    que n’ets de delicada,
    per un bufet o dos,
    al llit t’hi ets posada.
     
    -Per mi no són bufets,
    per mi són punyalades-
    A onze hores de la nit,
    el combregar ja hi marxa.
     
    I a les dotze de la nit,
    ja sonen les campanes,
    respon el seu marit:
    -Maleït siguen les nous,
    i més qui me’ls ha portades.
  • Cançó recollida per Toldrà a Cantallops per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
    Cançó cantada per la pagesa Francisca Reynalt i Corominas