Poema original
Cocorococ (En la naixenga d’un noi) (1926)
Eulària, noble dama,
és reposant al llit;
hi ha vora seu la fosca,
la pau i un feble crit.
Les coses de la casa
amb un llenguatge mut
es parlen del misteri
i la dolçor que ha dut.
-Un altre -diu el sostre-,
que no em serà constant.
-Un altre -diu la llinda -,
que em deixarà cantant.
-Ell, que m’ignora encara,
-diu el roser flairós
escamparà mes roses
sobre un cabell tot ros.
Dins ses humides nines,
medita el gos, content:
-No tindrà por de l’ombra,
farà fugir el dolent!
I en l’alta nit profunda
hom sent el gall cofoi
que diu a les estrelles:
-Cocorococ! És noi!