Poema original
De Mataró vàrem venir
De Mataró vàrem venir
per un dissabte a la tarda
i a Ribes vàrem anar
que és camí ral de Cerdanya.
Sols per veure una minyona
que es filla de molt bon pare,
té la boca de pinyó,
les dents molt fines I blanques.
Té els llavis d’un fil color,
una rosa a cada galta.
Ella és ben feta de cos,
al caminar hi té bon aire.
Un dia al mes de l´advent
va anar a fer una passejada.
Ens en entràrem a dins,
a conversar ens posàrem,
L´in posa la mà sul coll
sols per fer-li una abraçada
i ella li´n venta un regany.
-Heu vingut en hora mala.
Ai, car sense pietat
ma persona com la tractes,
com si no costava res
d’anar al meu pare i a la mare.
La cançó qui treta l’ha?
Qui la treta l’ha dictada;
han estat tres fadrinets
de la plana de Cerdanya.