Poema original
Divendres Sant (1929)
L’oratge s’adormissa
i el cel és apagat.
Ocells de la bardissa,
no desvetlleu l’Amat.
Els pobres ulls són lassos
quan l’hora baixa es fon,
i han fadigat sos braços
tots els pecats del món.
La llum n’és anada
del rostre sangonent:
sa joventut, passada
com una rosa al vent.
Cloïa les parpelles
al cap d’amunt d’un rost,
de cara a les estrelles,
clavat en una post.
L’oratge s’adormissa
i el cel és apagat.
Ocells de la bardissa,
no desvetlleu l’Amat.