El 14 de maig èrem
El 14 de maig èrem
Quan ens varen agafar
(falten tres versos)
A la presó ens menaren
Perpinyà se’n diu per nom.
És una presò molt mala,
que és una sitja
que de dies no fa sol.
Pobres de les nostres mares
quan elles ho sabran
de tenir un fill a la cova
despullat i sense roba
i emmanillat de les mans.
La seva mare el va a veure
el seu fill dins la presó.
-El meu fill, quan jo et criava,
tanta alegria que en doncs
i ara me doncs tristor.
Jo no tinc sinó una daga,
ai, mare, veure-la aqui.
Planteu-me tres cops de daga,
travesseu-me les entranyes,
per vos, sofriré el morir.
-El meu fill si matà’t volia
d’un prompte series mort,
que tinc una germana mia
que per nom se diu Maria
robadora de l’amor.
Al passant del mas d’en Compte
de beure els han convidat.
-Jo no puc menjar ni beure,
bé ho podeu pensar i creure;
el meu cor com deu estar.
Falta l’acabament: la cantaire no es
recorda com acaba la cançó.