Poema original
El dia cinc de febrer
El dia cinc de febrer
varen quintar a plaça;
els fadrins tots en massa
a la plaça se’n van.
Fadrí que la treu blanca
se’n va a casa cantant,
fadrí que la treu negre
se’n va a casa plorant.
I en reneguen dels pares
que en el món els ha posats.
Ens gués llevat la vida
venint de batejar!
Vos, pare, bé ho sabeu,
que haurem d’anar a la guerra.
Valga’m Déu quina pena,
quin desconsol tan gran!
L’haver d’anar a la guerra
a servir al rei 7 anys!
M’en vaig a despedir
de tots els camarades,
també de la meua mare
i de l’amor també.
I ditxós será aquell dia
que jo l’encuantraré.
Sortirem de Llançà
per anar dret a Figueres
seguint les carreteres,
tot dret a Mataró.
Seguirem les Castilles,
i part de l’Aragó
I a Barcelona irem
que és ciutat molt alegre.
Darem un tom per plaça
amb el cistellet al braç,
darem un tomb per vila
com si fossim casats.