Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
Encara que no són traduccions, s'inclouen tant els textos de les cançons que va musicar Toldrà com de les que va harmonitzar i recopilar dins el projecte de L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya atesa l'excepcionalitat de trobar reunit tot aquest material i en favor de posar-ho al servei de qui vulgui consultar-ho. A més, cal recordar que Manuel Capdevila i Font ha dedicat bona part de la seva vida a la figura de Toldrà tant com ho ha fet en traduir la ingent quantitat de lieder, chansons, melódie, balades i fórmules semblants que s'encabeixen com a tipologies dins l'ample univers del lied i la cançó de concert.

Toldrà, Eduard (1895 - 1962)

El dia de Sant Joan (Eduard Toldrà)

  • Obra: El dia de Sant Joan
  • Compositor: Eduard Toldrà
  • Poeta: Anònim
  • Poema original
     
    El dia de Sant Joan
     
    El dia de Sant Joan
    per St. Joan se deia:
    Fan festa los cristianos,
    los mueros de morería.
    Los caçadores del rei
    van caçando nit i dia.
    Passant per una arboleda
    que granava i no floria;
    al mig d’aquella arboleda
    si hi ha una font d’aigua viva
    i a la vora de la font
    si hi ha una nina dormida.
    De tant boniqueta que era,
    l’arboleda relluïa.
    Los mueros ne són traidors,
    la’n prenen i l’encautiven.
    Fan un present a la reina,
    la reina de morería.
    -Torneu-la, mueros traidors,
    del campo que l’heu traída,
    que si el rei muero la veia
    d’ella s’enamoraria.
    Ella seria la reina
    i jo seria la cautiva.
    Ja en respon una criada
    de llengua molt atrevida.
    -La’n fassi anar vora mar
    a rentar els pañuelos finos
    que entre el sol i la serena
    morenita tornaria. –
    Com més anava i venia
    més linda dama venia.
    N’ha passat un caballero.
    -Vols venir, la morenita,
    que en gropa te’n portaría?
    -No pot ser, lo caballero,
    dels pañuelos, que en faria?
    -Los que són brodats de plata
    deixa’ls a vora marina;
    los que són brodats de or
    gorde’t-els per conviure. –
    Les set llegües de camino
    paraula mala no diria.
    Al cap d’aqueixes set més
    morenita se’n ribía. (se’n reia)
    -De què rises, morenita,
    de què és lo que tu te rises?
    -Me riso de estes balcons,
    d’allí on sortir solia.
    -No em diries, morenita,
    tous padres com se dicien?
    -Mi padre se llama Don Juan,
    mi madre Doña Maria.
    -Si això és veritat, morenita,
    los dos, hermanos seríem.
    Pensando llevar mujer
    me llevo una hermana mia.
  • Cançó recollida per Toldrà a Cantallops per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
    Cançó cantada per la pagesa Marguerida Estela