Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
Encara que no són traduccions, s'inclouen tant els textos de les cançons que va musicar Toldrà com de les que va harmonitzar i recopilar dins el projecte de L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya atesa l'excepcionalitat de trobar reunit tot aquest material i en favor de posar-ho al servei de qui vulgui consultar-ho. A més, cal recordar que Manuel Capdevila i Font ha dedicat bona part de la seva vida a la figura de Toldrà tant com ho ha fet en traduir la ingent quantitat de lieder, chansons, melódie, balades i fórmules semblants que s'encabeixen com a tipologies dins l'ample univers del lied i la cançó de concert.

Toldrà, Eduard (1895 - 1962)

El fill del rei (de bressol) (Eduard Toldrà)

  • Obra: El fill del rei (de bressol)
  • Compositor: Eduard Toldrà
  • Poeta: Anònim
  • Poema original
     
    El fill del rei (de bressol)
     
    Allí al palacio del rei
    si n’hi havia una dida
                  feu-li la non-neta non
                  feu-li la non-non neteta.
    que en criava un infantet
    que és com I’estrella del dia.
     
    L’infantet no vol dormir
    ni en bressol ni en cadira,
    sino a la vora del foc
    a la falda de la dida.
     
    La dida en feia un gran foc
    per veure si es dormiria.
    Amb la calentor del foc,
    la dida s’hi és adormida.
     
    Quan la dida es despertà
    I’infantet fou cendra viva;
    la cull amb un mocador,
    ai, de la seda més fina,
     
    i la passa en un sedàs
    com qui passa la farina.
    Mentre que está fent això
    el rei i la reina arriben.
     
    Quan la dida els en veigé
    cau a terra esmortuida
    -Ai, dida, que en teniu vos,
    que en sigueu tan afligida?
     
    -Som perdut un farcellet,
    el millor que el rei tenia.
    -Dida: veus-ho aqui diners
    i aneu-se’n per les botigues.
     
    -Qué en faré jo dels diners?
    Com aquell no en trobaria.
    -Dida: torneu aviat
    que En Dalmau be ploraria.
     
    Dida: on teniu En Dalmau,
    que no us el vegi en cadira? ­
    La dida en fa un gran sospir:
    Valga’m la Verge Maria!
     
    Que si vos no me voleu
    jo moriré el mateix dial
    -En Dalmau n’és al bressol
    que si no dorm, bé dormia.
     
    –La dida se’n va al bressol;
    troba en Dalmau que rèia.
    -Dida, som baixat del cel
    sols per salvar a vos la vida.
  • Cançó recollida per Toldrà a Cantallops per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
    Cançó cantada per la pagesa Francisca Reynalt i Corominas