Poema original
El mariner
Si s’hi està Lianó
sota la menta,
que ella en broda un camisó,
que és per la reina.
El camisó és molt fi,
el broda de seda,
la seda se li ha acabat,
el broda dels seus cabells.
En veu venir un mariner,
que ha tirat vela.
-Mariner, bon mariner,
portéssiu seda!
-Quina seda voleu vós,
groga o vermella?
-Vermelleta la’n vull jo,
que és millor seda.
-Fiqueu-se dins de la nau,
a triar d’ella-.
Mariner es posa a cantar,
cançons molt belles.
Amb el cant del mariner,
s’és dormideta,
quan la nina es despertà,
fou lluny de terra.
-Mariner, treu-me de mar,
porta’m en terra,
que les aires de la mar,
m’hi donen pena.
De tres germanes que tinc,
som la més bella,
l’una és casada amb un turc,
l’altra és marquesa.
L’altra és casada amb el rei
de l’Inglaterra,
i jo, tristeta de mi,
som marinera.
I no som marinera, no,
que seré reina,
reina de Portugal
o de la Bèlgica.