Poema original
El matí de Sant Joan
El matí de Sant Joan
com que és matinada fresca,
cerco la bonaventura;
no la som trovada encara.
Baixo ribereta avall
floretes i amor ‘llà estava;
veig venir una minyona
la que el meu cor desitjava.
Jo li dic: Déu guard l’amor!
A mi m’han dit que et casaves.
No ho saps, gran jovenet,
que cap jove no m’agrada?
No m’agradeu sinó vos
que em teniu l’amor robada.
Dos escrits que us he enviat
resposta no m’hi heu tornada.
Els escrits n’eren fets
d’una plometa endaurada.
L’una n’era ploma verda,
l’altra n’era naranjada.
La verdor vol dir finor,
Ia naranja vol dir esperança,
moltes mares crien fills
que no en són del seu pare
i se pensen criar els seus fills
i els en criaven pels altres.