Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
Encara que no són traduccions, s'inclouen tant els textos de les cançons que va musicar Toldrà com de les que va harmonitzar i recopilar dins el projecte de L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya atesa l'excepcionalitat de trobar reunit tot aquest material i en favor de posar-ho al servei de qui vulgui consultar-ho. A més, cal recordar que Manuel Capdevila i Font ha dedicat bona part de la seva vida a la figura de Toldrà tant com ho ha fet en traduir la ingent quantitat de lieder, chansons, melódie, balades i fórmules semblants que s'encabeixen com a tipologies dins l'ample univers del lied i la cançó de concert.
  • Obra: El pastor de Can Gustí
  • Compositor: Eduard Toldrà
  • Poeta: Anònim
  • Poema original
     
    El pastor de Can Gustí
     
    I una cançó vui cantar,
    no hi ha molt que s’és dictada,
    del pastor de Can Gustí
    que en festeja la criada.
                  No t’espantis, Alabau,
                  que el teu mal no en será d’altre.
     
    Tant, tant ne I’ha festejat
    ha vingut que I’ha enganyada,
    quan això s’és descobert,
    Alabau era a la muntanya.
     
    Ja hi pugen dos agutzils,
    i un germà de la criada,
    quan ne foren ColI del Faig,
    dos carboners encontraren.
     
    -Déu vos guard, los carboners,
    -Déu vos guard, los camarades.
    -Ens diríeu, I’Alabau,
    que en té tanta anomenada?
     
    -L’Alabau és a Maubet,
    majoral de la ramada—
    Quan ne foren a Maubet,
    I’encontraren a cor de jaça.
     
    -Déu lo guard, lo Alabau,
    -Déu vos guard, los camarades.
    -Venim per ordre d’en Gustí,
    que heu de baixar-ne a la plana.
     
    -Vint-i-vuit de juliol,
    no és hora de baixar encara,
    no baixarà I’Alabau,
    que no en baixi la ramada-.
     
    Fent-Ios-hi estes raons,
    ja parlaven per lIigar-lo.
    -Minyons, a mi no em dieu més,
    que resposta no us faig mala.
     
    Tres bales tinc al fusill,
    totes tres faran fermança,
    si no n’hi ha prou d’això,
    fins tiraríem de la daga.
     
    Si no n’hi ha prou d’això,
    fins tiraríem de la daga-.
    Ja n’emprenen el camí,
    i a Can Gustí se’n tornaren.
  • Cançó cantada pel carboner Ramon Puigblanqué