Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
Encara que no són traduccions, s'inclouen tant els textos de les cançons que va musicar Toldrà com de les que va harmonitzar i recopilar dins el projecte de L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya atesa l'excepcionalitat de trobar reunit tot aquest material i en favor de posar-ho al servei de qui vulgui consultar-ho. A més, cal recordar que Manuel Capdevila i Font ha dedicat bona part de la seva vida a la figura de Toldrà tant com ho ha fet en traduir la ingent quantitat de lieder, chansons, melódie, balades i fórmules semblants que s'encabeixen com a tipologies dins l'ample univers del lied i la cançó de concert.
  • Obra: El rector de Collbató
  • Compositor: Eduard Toldrà
  • Poeta: Anònim
  • Poema original
     
    El rector de Collbató
     
    El rector de Collbató
    quin’ una se n’és pensada!
    D’aixecars de bon matí
    confesà una pobra dona,
    ja la tenim.
                  Ja la tenim, la mala anyada,
                         Ja la tenim.
    Si la n’està confessant
    només amb la camisa sola,
    mentre l’està confessant
    ‘riba el pobre del seu home.
    -Què hi fa aquí ‘l senyô rector,
    què hi fa aquí a aquestes hores?
    -¡ quí n’estic confessant
    pobre de la vostra dona.
    Si no li’n feu un remei
    dins un’hora en serà morta-
    -I el remei que li’n faré
    si en serà un cop de pistola
    i a vostè el senyô rector
    li en vui fotre la corona.
    Li faré amb un destral
    perquè en sigui més rodona.
    Quan el rector sent això
    de la finestra en fa porta,
    sotana li’n queda a dins
    i ell queda per part de fora,
    i amb les calces a les mans
    fugia com mil dimonis.
    Passava per un terrosà
    i en feia rumbir els terrossos.
    Passava per un favà,
    faves feien cric-i-croqui.
    Passava per un romaguerà
    tot esgarrapant-se’ls bòlits.
    Quan ne fou al cap d’allà
    encuantra la majordoma.
    -D’aon ve’l senyor rector,
    d’aon ve en aquestes hores?
    O en ve de robar cols,
    o de fotre alguna dona.
    -Jo no en vinc de robar cols
    ni de fotre cap dona,
    que en vinc del meu hortet,
    de regar-ne l’escarola,
    que si no l’han’gués regat,
    secada l’hauria morta.