El rector de Collbató
El rector de Collbató
quin’ una se n’és pensada!
D’aixecars de bon matí
confesà una pobra dona,
ja la tenim.
Ja la tenim, la mala anyada,
Ja la tenim.
Si la n’està confessant
només amb la camisa sola,
mentre l’està confessant
‘riba el pobre del seu home.
-Què hi fa aquí ‘l senyô rector,
què hi fa aquí a aquestes hores?
-¡ quí n’estic confessant
pobre de la vostra dona.
Si no li’n feu un remei
dins un’hora en serà morta-
-I el remei que li’n faré
si en serà un cop de pistola
i a vostè el senyô rector
li en vui fotre la corona.
Li faré amb un destral
perquè en sigui més rodona.
Quan el rector sent això
de la finestra en fa porta,
sotana li’n queda a dins
i ell queda per part de fora,
i amb les calces a les mans
fugia com mil dimonis.
Passava per un terrosà
i en feia rumbir els terrossos.
Passava per un favà,
faves feien cric-i-croqui.
Passava per un romaguerà
tot esgarrapant-se’ls bòlits.
Quan ne fou al cap d’allà
encuantra la majordoma.
-D’aon ve’l senyor rector,
d’aon ve en aquestes hores?
O en ve de robar cols,
o de fotre alguna dona.
-Jo no en vinc de robar cols
ni de fotre cap dona,
que en vinc del meu hortet,
de regar-ne l’escarola,
que si no l’han’gués regat,
secada l’hauria morta.