Poema original
El rei Lear (1915)
Era un rei molt vell
amb la barba blanca
i amb els cabells llargs,
i anava pel món
dient mots estranys.
Passava la vida
plorant i rient,
i quan el trobaven
els aucells guaitaven
amb el bec obert.
Els trons i la pluja,
la pedra i el llamp
queien damunt d’ell
i el feien més bell
i el feien més blanc.
I ell deia: oh, ma estrella,
oh, ma blanca estrella
de dolors feixucs!
Què hi faig a la terra
si sóc blanc com tu?