Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
Encara que no són traduccions, s'inclouen tant els textos de les cançons que va musicar Toldrà com de les que va harmonitzar i recopilar dins el projecte de L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya atesa l'excepcionalitat de trobar reunit tot aquest material i en favor de posar-ho al servei de qui vulgui consultar-ho. A més, cal recordar que Manuel Capdevila i Font ha dedicat bona part de la seva vida a la figura de Toldrà tant com ho ha fet en traduir la ingent quantitat de lieder, chansons, melódie, balades i fórmules semblants que s'encabeixen com a tipologies dins l'ample univers del lied i la cançó de concert.

Toldrà, Eduard (1895 - 1962)

El rei n’ha fetes fer crides (Eduard Toldrà)

  • Obra: El rei n’ha fetes fer crides
  • Compositor: Eduard Toldrà
  • Poeta: Anònim
  • Poema original
     
    El rei n’ha fetes fer crides
     
    El rei n’ha fetes fer crides
    per l’Espanya i Portugal,
    que tots han d’anar a la guerra,
    per ser soldats de cavall.
     
    Demanen a Don Lubardo
    per Capità general,
    i en té la muller molt xica
    que li reca de deixar.
     
    La Comtessa li pregunta
    -Quan trigaria a tornar?
    -Nou anys estaré, Comtessa,
    nou anys i no más.
    si al cap de nou anys no torni,
    Comtessa, torna’t a casar,
     
    Els nou anys ja són passats
    i ara cap per los deu se’n va.
    Un dia estant a la taula
    son pare la preguntà:
     
    -Per què no et cases, infant,
    Per què no et tornes a casar?
    -Llicència us demani, pare,
    pel meu marit anar a cassar.
     
    Llicencia de Déu te vingui,
    que per mi, donada està.-
    S’ha vestit de pelegrinai
    i se’n va per munt enllà.
     
    S’ha posat en carreteres
    nit i dia a caminar.
    Quan ha sigut cansadeta
    s’ha aturat a reposar
     
    a la vora d’una arboleda
    i a costat d’una ciutat.
    En veu venir un patge xico
    que els cavalls ‘nava a abeurar.
     
    -No em diries, patge xico,
    no em diries la veritat?
    No em diries els caballos
    per qui els vens a abeurar?
     
    -Cavalls són de D. Lubardo,
    Aquesta nit es torna a casar.
    -Qui sap si m’hi acompanyaràs,
    jo amb ell voldria parlar.
     
    I quan són a mitja escala
    D. Lubardo van encontrar.
    -Ai, Déu lo guard, D. Lubardo,
    limosna li vinc a demanar-
     
    Que jo som sortit d’Italia,
    els recursos me s’hi han acabat-
    -Pelegrina, si heu vingut d’Itàlia,
    la meu muller quina en fa?
     
    -Qui sap si la coneixeria,
    qui sap si la coneixerà.
    Amb un anellet que porti
    al dit petit d’una mà.
     
    -Vaig a desenganyar els meus sogres,
    que anit m’havia de casar
    i ens entornarem a Itàlia
    al teu pare tocar la mà.
  • Cançó recollida per Toldrà a Cantallops per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
    Cançó cantada per la pagesa Francisca Reynalt i Corominas