El somni
N’hi havia una doncella
que n’estava somniant,
el somni que ella tenia:
que la mort la va a buscar.
-Desperteu’s, linda doncella,
que ja n’heu prou somniat,
que en veniu desfigurada
amb el somni de la mort.
Donzella, jo en som la mort,
si mai l’heu vista pintada,
-Que de morts prou ne som vistes
i també els he som aimades
que no maten com feu vós
ni fan tanta mala cara.
-Aquelles son les de burla
i jo som la de veritat.
Donzella, sereu condemnada
per tota una eternitat.
-Bé us en podríeu portar
la meua mare que ja és vella
i el meu pare després d’ella
que jo som soltera encara.
Ja podria ésser casada
amb cavallers de ciutat
i ara jo me’n tinc d’anar
sens del món ‘ver disfrutat.
També podria ésser casada
amb comtes i cavallers
i ara jo me’n tinc d’anar
i encara no sé on iré.
-Donzella, llà ont heu d’anar
potser mai haureu estada
en un profundo d’infern,
doncella, heu d’ésser cremada.
-Ai, gloriós St. Antoni,
vos que sou alt i poderós
defenseu-me del dimoni
que ens en és tan envejós.
Ai, gloriós St. Esteve,
que porteu cordó cenyit
demaneu misericòrdia
davant de Déu Jesucrist.