Poema original
Els obercocs i les petites collidores (1915)
Diu Iris a Myrtila:
-Oh, amiga, jo no sé...!
Tants obercocs hi deixes
damunt l’obercoquer?
-Oh, Iris, prou m’agrada
menjar-ne a torbellins
i sentir l’or alegre
com raja boca endins.
Mes el mal temps arriba
i prop del flam furient,
jo sento en la teulada
dansar teules i vent,
i em plau que nostra mare,
veient-nos entristits
i com freguem els nassos
i com bufem els dits,
ens dugui riolera,
quan cau la neu a flocs,
un pot de confitures
de préssecs o obercocs.