Poema original
Esplai (1929)
Jo vui viure, jo vui viure
i estimar i sê estimat
bo i fruint la vida lIiure
sota un cel esperançat.
Com herald de I’alegria
sense pena i sense doI,
vui cantar de nit i dia
lo mateix que el rossinyol.
Vui trenar cançons vibrantes
impregnades de vigor
que s’endinzin ressonantes
en els cors sedents d’amor.
Cada nota de ma lira
vui que engendri un altre cant,
vui que sigui la guspira
del foc nou que es va abrel·lant.
Jo vui viure, jo vui viure
i estimant en germanor
difrutar la vida lliure
com l’ocell refilador.
Jo vui viure, jo vui viure
i estimar i ser estimat
bo i fruint la vida lliure
sota un cel esperançat.