Fadrinets que festegeu
Fadrinets que festegeu,
del festejar, què us en sobre?
Jo us donaré raó,
del que a mi em costa una jove,
jo us donaré raó.
M’he privat de menjar,
i de dormir moltes hores,
m’ha privat el diverti’m,
m’ha llevada la fortuna,
m’ha privat el diverti’m.
-Jo li’n demani un do,
trist de mi, quan no és hora!
-Demaneu el que volgueu,
sols no sigui una persona,
demaneu el que volgueu.
-Aquest do voldria jo,
gentil de mi, preciosa.
-I aquest do no I’haureu, no,
ni que em dessin Barcelona,
i aquest do no I’haureu, no.
No que n’hagués Portugal,
ni el rei d’Espanya amb corona,
que jo per al meu marit,
no li’n vull ésser traidora,
que jo per al meu marit.
Se’n posa una mà al costat,
se’n ‘renca una pistola,
-Mateu-me de vostres mans,
gentil de mi, preciosa,
mateu-me de vostres mans.
Per vós sofriré el marit,
gentil de mi, preciosa.
Quan lo veu tan graciós,
Josep, amb la pipa als morros,
quan lo veu tan graciós,
Josep, amb la pipa als morros.
-Torneu demà al dematí,
que el meu marit serà fora,
i aleshores complirem,
el gust de vostra persona,
i aleshores complirem-.
Toquen les vuit i les nou
del llit encar no eren fora,
el traïdor de I’hosteler
porta la nova al seu home.
El traïdor de I’hosteler
porta la nova al seu home,
que un fadrí de la ciutat
li’n festejava la dona.
Al carrer de l’Argenter,
li’n venta un cap de pistola.
No sé si I’hurà tocat
de la pell o de la roba.