Poema original
Floreix l’ametller (1929)
Floreix l’ametller
i el blat ja grifolla.
Malgrat el gener
mon cor no tremola
que el baf del terrer
l’alegra i l’arbola.
El verd lluminós
que enjoia el sembrat
reflecta clarors
d’un foc soterrat:
d’un foc que reviu
amb vida feconda,
natura somriu!
natura es deixonda.
El sol, emboirat
enyora la terra,
i apunta, esblaimat
pel cim de la serra.
Per-xò a ple gener
mon cor no tremola
que el baf del terrer
l’alegra i l’arbola.
Floreix l’ametller
i el blat ja grifolla.