Poema original
01. (1936)
-Si anessis lluny, tan lluny que no et sabés,
tampoc ningú sabria el meu destí;
cap altre llavi no em tindria pres,
prô amb el teu nom faria el meu camí.
Un ram de noies no em fóra conhort,
ni la cançó sota el dring de la copa;
vaixells de guerra vinguessin al port,
prou hi aniria, mariner de popa.
Si jo posava la bandera al pal
i era molt alta,
t’hi veuria a dalt.