Poema original
Les garbes dormen al camp (1923)
Les garbes dormen al camp
Déu els dó bona dormida.
Segueix la guatlla el reclam
-la niarada avorrida.
Juliol ens duu l’aram
dins la posta beneïda.
Les garbes dormen al camp,
que la sega ja és finida.
El repòs del verd fullam
a l’ocellada convida.
Les garbes dormen al camp,
garbes seques, sense vida.
Passa l’euga com un lIamp,
sense fer cas de la brida.
Les garbes dormen al camp
i l’ombra l’ha esfereïda.
Ai, encara servo el ram,
i I’estimada és partida ...
Les garbes dormen al camp
Déu els dó bona dormida!