Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
Encara que no són traduccions, s'inclouen tant els textos de les cançons que va musicar Toldrà com de les que va harmonitzar i recopilar dins el projecte de L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya atesa l'excepcionalitat de trobar reunit tot aquest material i en favor de posar-ho al servei de qui vulgui consultar-ho. A més, cal recordar que Manuel Capdevila i Font ha dedicat bona part de la seva vida a la figura de Toldrà tant com ho ha fet en traduir la ingent quantitat de lieder, chansons, melódie, balades i fórmules semblants que s'encabeixen com a tipologies dins l'ample univers del lied i la cançó de concert.

Toldrà, Eduard (1895 - 1962)

L’hostal de la Pera (Eduard Toldrà)

  • Obra: L’hostal de la Pera
  • Compositor: Eduard Toldrà
  • Poeta: Anònim
  • Poema original
     
    L’hostal de la Pera
     
    Si n’eren quatre frares
    que van per munt allà,
    que no hi van pas per perdre,
    que hi van per a guanyar.
     
    A l’hostal de la Pera
    varen anar a allotjar.
    Demanen a l’hostessa
    que hi haurà per sopar.
     
    -Hi haurà perdius i guatlles,
    capons entrellardà.
    –Quan n’hagueren sopat
    volen anar a cotxar.
     
    -Ve’ls a acompañar, criada,
    ve’ls-hi a acompañar,
    a la cambra més alta
    o a la de més enllà.
     
    –La criada és molt fina,
    bé se’ls experimentà.
    Veu que’s treuen carrabines,
    pistoles dels costats.
     
    -Valga’m-nos Déu, Nostramo,
    que Déu bé mos valdrà.
    Pensant recollir frares
    lladres hem replegat.
     
    -Jo et suplico, criada,
    que no t’adormis pas.
    –Criada n’és molt fina,
    Se posa a pentinar,
    mentre que’s pentinava
    l’escala els sent baixar.
     
    Criada n’és molt fina,
    s’ha posat a ronxar,
    amb una agulla de plata
    la varen pessigar.
     
    Quan més la pessigaven
    més se posa a ronxar
    i un braç de criatura
    al foc varen tirar.
     
    La que és dormint que dormi,
    la que és despert ja vetllarà,
    varen sortir de fora,
    de fora a reclamar.
     
    Criada n’es molt fina,
    la porta els hi va tancar.
    -Obra la porta, criada,
    que hem anat a orinar.
    Obra’ns-a bé la porta
    cent unses te volem dar.
     
    -Per cent ni per cinquanta
    la porta no s’obrirà.
    Dona’ns el braç, criada,
    el braç que fem cremar.
     
    -Com vos el donaria,
    que no el puc apagar?
    -Posi sal i vinagre
    que molt bé l’apagaràs.
     
    Treu el braç al forat de la porta
    i el braç els hi va dar
    i amb un cop de picassa
    la ma els hi va fer saltar.
     
    A l’hostal de la Pera
    et podes ben alabar;
    la criada que tenes
    la podes ben guardar
    que t’ha salvat la vida,
    la casa de robar.
     
    De tres minyones qu’en tenes
    podes donar a llestar,
    si’l més gran no li agrada,
    el que li agradarà.

  • Cançó recollida per Toldrà a Cantallops per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
    Cançó cantada per la pagesa Francisca Reynalt i Corominas