Poema original
Lum-la, qui ve de l’aiga
Lum, la, qui ve de I’aiga,
lum, la, qui a l’aigua va,
lum, la, flor d’olivera,
lum, la, flor d’olivar.
A l’horta del meu pare
un taronger n’hi ha
carregat de taronges,
que altra fruita no hi ha.
Lum-la, flor d’olivar.
Hi ha una clavellina,
molt regalada está;
al matí quan se lleva
prompte la va a regar.
Lum-la, flor d’olivar.
Mentre que la enregava
el seu galant va passar.
-Déu vos guard, hortelana,
voleu llogar hortelà?
Lum-la, flor d’olivar.
-Tot pagès que no sembri
mosso no pot llogar.
-Volguéssiu dar una rosa
d’aquest roser que hi ha?
Lum-la, flor d’olivar.
-Preneu-se’n una o dues,
tantes com n’hi haurà.
-En som a la quaresma,
volem entrar al carnal.
Lum-la, flor d’olivar.
D. Francisco se’n va a casa,
promte ha caigut malalt,
i Maria lo’n va veure
i Maria a veure’l va.
Lum-la, flor d’olivar.
-Déu lo guard, D. Francisco,
la mala gana com va?
-Ja pots veure, Maria,
Per mi molt mal me va.
Lum-la, flor d’olivar.
Tinc febre de continu,
pensi que em matarà.
Maria gira l’esquena
i s’és posada a plorar.
Lum-la, flor d’olivar.
I se’n va cap a casa,
Sent tocar a combregar.
-Mare, a combregar toquen,
Mare, jo hi vui anar.
Lum-la, flor d’olivar.
-Filla, la meva filla,
jo també hi vui anar.
Això n’era el divendres;
el dissabte l’enterrà.
Lum-la, flor d’olivar.
El diumenge hi ha balla,
la Maria a plaça va.
I n’hi va un galant jove:
-Maria, anem a ballar.
Lum-la, flor d’olivar.
No pot ser, galan jove,
no pot ésser de ballar
que la mort de D. Francisco
me’n tinc de recordar.
Lum-la, flor d’olivar.