Matinet me’n llevo jo
Matinet me’n llevo jo,
matinet a punta d’alba,
i content me’n vaig xiulant,
dret a la costa solana.
Gira’m an a mi
la cara,
gira’m an a mi.
Quan a mitja costa som
sento una veu prima ¡ clara
i me’n pego un clau al cor,
que és la meva enamorada.
Gira’m an a mi, etc.
Quan al cim de la costa som,
la veig detràs d’una mata.
-Déu vos guard, la dolça amor,
Matineret’ heu estada.
Gira’m an a mi, etc.
-Matinereta som jo
sols per l’amor encontrar-ne.
-Si en voleu tenir un record
us en daré una recordança;
vos en daré un anell d’or
de la pedra envirolada. –
Gira’m an a mi, etc.
Ell torna a girar el cavall
dret de la costa solana;
quan a mitja costa som
en sent bogar les campanes.
Gira’m an a mi, etc.
Quan n’és un bocí mes avall
un pastoret n’encontrava.
-Pastoret, bon pastoret,
de qui boguen les campanes?
Gira’m an a mi, etc.
-D’una nina de quinze anys
que ha mort enamorada.
–Gira la brida el cavall,
se’n va de dret cap a casa.
Gira’m an a mi, etc.
I allí a l’entrant del portal
n’encontra el seu pare i mare.
-Ara bé estareu contents,
que la tindreu ben casada!
Gira’m an a mi, etc.
Se’n puja escales amunt
sense dir qui n’està en casa
i en veu la dolça amor
que era morta amortallada.
Gira’m an a mi, etc.
Se li aginolla al peus
per a resar-li una Salve-
-Mare de Déu del Roser!
Vós que sou tan soberana,
Gira’m an a mi, etc.
Entre dos enamorats,
bé podriu obrir un miracle!
-El miracle ja està obert:
La minyona amb ell parlava.
Gira’m an a mi, etc.
-Fuig d’aquí, lladre traidor,
robador de mes entranyes.
Quan t’aniràs d’aquest món
al infern tindrás posada,
i en allà al meu costat
hi tens cadira sentada.
Gira’m an a mi, etc.