Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
Encara que no són traduccions, s'inclouen tant els textos de les cançons que va musicar Toldrà com de les que va harmonitzar i recopilar dins el projecte de L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya atesa l'excepcionalitat de trobar reunit tot aquest material i en favor de posar-ho al servei de qui vulgui consultar-ho. A més, cal recordar que Manuel Capdevila i Font ha dedicat bona part de la seva vida a la figura de Toldrà tant com ho ha fet en traduir la ingent quantitat de lieder, chansons, melódie, balades i fórmules semblants que s'encabeixen com a tipologies dins l'ample univers del lied i la cançó de concert.

Toldrà, Eduard (1895 - 1962)

N’és fill d’un bon pare (Eduard Toldrà)

  • Obra: N’és fill d’un bon pare
  • Compositor: Eduard Toldrà
  • Poeta: Anònim
  • Poema original
     
    N’és fill d’un bon pare
    (cançó de lladres)
     
    N’és fill d’un bon pare,
    d’una mare i tot.
    Va per les carreres
    a robar que pot.
    Els qui diners porten,
    els hi prenen tot.
    I els qui no en porten
    els hi feia un dó
    d’un cop de pistola
    i un Déu te perdó.
    Ha robat una nina
    bonica com el sol;
    la n’ha portada
    a l’alé d’un bosc.
    S’ha fet fer una cova
    per a mor del sol;
    a dintre la cova
    hi té lo que ell vol:
    hi té una nina,
    bonica és com el sol.
    Ella cau malalta
    de tant de tristor.
    -Que menjaries, nina,
    que et sapigués bo?
    -Jo be en menjaria
    caldo de moltó.
    -Pren diners i ves-hi,
    pren-lo del millor;
    no trobis l’alcalde
    que per mi són traidor. –
    Ella bé hi passava
    per un corredor,
    tota peu descalça
    i en cos de gipó.
    Quan és a la plaça
    dóna un tomb o dos;
    s’encontra l’alcalde,
    l’alcalde major.
    -Si no em descobria,
    li’n diria jo,
    l’in diria un lladre,
    i un lladre famós.
    -Digue’l, digue’l, nina,
    digue’l sens temor. –
    Toquen les campanes.
    -Minyons, sortiu tots! –
    La minyona es troba
    al davant de tots.
    Quan és a la cova,
    dóna un truc o dos.
    Ell li responia:
    -Ja en som més de dos
    per tota la cova;
    dom el trabuc gros,
    també la pistola
    i el punyal sagnós.
    Minyons, vos demani
    la confessió;
    la que tu donaves
    an al aimador.
    Un cop de pistola
    i un Déu te perdó.
  • Cançó recollida per Toldrà a Cantallops per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
    Cançó cantada per la pagesa Francisca Reynalt i Corominas