N’han baixat tres segadors
N’han baixat tres segadors,
segadors de la muntanya,
han baixat a I’Empordà,
per segar un quinzenada.
El més petitet de tots,
porta la falç endorada,
lo Iligador si n’és d’or,
i els didals si en són de plata.
La filla del rei francés,
d’ell se n’és enamorada,
si I’ha enviat a buscar,
per un criat del seu pare.
-Digueu-li que ja iré,
a les quatre de la tarda-,
les quatre hores van tocant,
segador mai arribava.
Entre les set o les vuit,
segador pujà I’escala.
-Déu lo guard, la linda dama,
qué és lo que vostè demana?
-Segador bon segador,
voleu segar un camp de civada?
-Bé I’en segaria jo,
si sabés on és sembrada.
-No n’és sembrada en cap pla,
ni en cap rost, ni en cap muntanya,
n’és sembrada en un hortet,
que en allí no hi toca I’aire.
De dia no hi toca el sol,
i a la nit no hi cau rosada-.
I l’endemà, de matí,
segador ja començava.
I a les vuit la linda dama,
hi va anar a visitar-lo.
-Déu lo guard, lo segador,
Quantes garbes heu segades?
-Trenta-vuit o trenta-nou,
o a la ratlla de quaranta-.
Tot conversant, conversant,
I’amor Ii ha declarada.
Tot conversant, conversant,
I’amor li ha declarada.
-D’això no vos puc servir,
sóc compromés amb una altra.