Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
Encara que no són traduccions, s'inclouen tant els textos de les cançons que va musicar Toldrà com de les que va harmonitzar i recopilar dins el projecte de L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya atesa l'excepcionalitat de trobar reunit tot aquest material i en favor de posar-ho al servei de qui vulgui consultar-ho. A més, cal recordar que Manuel Capdevila i Font ha dedicat bona part de la seva vida a la figura de Toldrà tant com ho ha fet en traduir la ingent quantitat de lieder, chansons, melódie, balades i fórmules semblants que s'encabeixen com a tipologies dins l'ample univers del lied i la cançó de concert.

Toldrà, Eduard (1895 - 1962)

Passejant-se Donya Arbuena (Eduard Toldrà)

  • Obra: Passejant-se Donya Arbuena
  • Compositor: Eduard Toldrà
  • Poeta: Anònim
  • Poema original
     
    Passejant-se Donya Arbuena
     
    Passejant-se Donya Arbuena,
    passejant-se pel palacio,
    de mal de parto que tiene,
    no se puede assosegar-se.
     
    Si era a casa el rei, mi padre,
    seria bien arribada,
    seria servida de condes,
    de condes i lindas damas.
     
    I an qui no en puc ésser
    ni sols una trista criada.
    Quan Don Alonso arribà
    demana Arbuena dónde estaba.
     
    Doña Arbuena és a parir
    a casa del rei, son pare.
    -Me’n ha tractada de infa,
    que tu n’eres fill d’un frare.
     
    D’un prompte mana als criats
    que li ensellin un caballo;
    no pas el que va corriendo
    sino el que va volando.
     
    Quan el conde fou allà
    demana a Arbuena que baixi,
    que si ha pujat per l’escala
    baixarà per la ventana.
     
    Les seves ties la’n vestien,
    ses germanes la’n calçaven,
    reclamant al Déu del cel
    que li’n obrís un miracle.
     
    El caballo era blanco
    De sangre vermellejava.
    -Arrera, arrera, mi padre,
    arrera, arrera el puñalo,
    de tres dones que n’heu muertas
    per la culpa de mi avia.
     
    L’una es llama Lianor,
    l’altra Doña Marianna,
    la otra’s llama Doña Arbuena
    que es la triste de mi madre.
    Quin miracle n’és això,
    quin miracle n’és tan raro!
    Que un hijo de tres hores
    haya dicho estas palabras.
     
    -No em diríes, el meu fill,
    quin càstic mereix ton avia?
    -El càstic que ella mereix,
    mereix ésser paredada
     
    al mig de quatre parets
    al cap d’avall de l’escala,
    que la gent que passarà
    l’in escupiran la cara.
  • Cançó recollida per Toldrà a Cantallops per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
    Cançó cantada per la pagesa Marguerida Estela