Poema original
Quan jo n’era petitet
Quan jo n’era petitet,
petitet i presumia,
portava espardenya als peus,
mocador a l’etxuvina.
Adéu, clavell hermoset,
Adéu, estrella del dia.
I ara que m’he fet grandet,
m’he donat a la mala vida;
m’he posat a robar i matar,
l’ofici de cada dia.
Adéu, clavell hermoset,
Adéu, estrella del dia.
Vaig robar-ne un traginer
que venia de la fira,
li’n som robat tots els diners,
dugues onses d’or que duia.
Adéu, clavell hermoset,
Adéu, estrella del dia.
Encara de més d’això
li’n som robat una nina,
la som robada amb falsedat
dient que m’hi casaria.
Adéu, clavell hermoset,
Adéu, estrella del dia.
Se’n van per la plana avall
seguint les ciutats i viles.
Han arribat a La Bisbal
que n’és terra divertida.
Adéu, clavell hermoset,
Adéu, estrella del dia.