Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
Encara que no són traduccions, s'inclouen tant els textos de les cançons que va musicar Toldrà com de les que va harmonitzar i recopilar dins el projecte de L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya atesa l'excepcionalitat de trobar reunit tot aquest material i en favor de posar-ho al servei de qui vulgui consultar-ho. A més, cal recordar que Manuel Capdevila i Font ha dedicat bona part de la seva vida a la figura de Toldrà tant com ho ha fet en traduir la ingent quantitat de lieder, chansons, melódie, balades i fórmules semblants que s'encabeixen com a tipologies dins l'ample univers del lied i la cançó de concert.
  • Obra: Què mira mon pare, el rei
  • Compositor: Eduard Toldrà
  • Poeta: Anònim
  • Poema original
     
    Què mira mon pare, el rei
    (Galderina)
     
    Què mira mon pare, el rei,
    què mira i està mirando?
    -Ai, filla, la mia filla,
    de ti soy enamorado.
     
    Si vols ser muller del Rei,
    madrastra de tus hermanos.
    -Valga’m Déu, mon pare-rei,
    que la llei de Déu no ho manà.
     
    D’un prompte manda a lo criat
    que la’n vagin a tancar-la.
    Que no li donguin pa ni vi
    ni tampoc l’aigua clara.
     
    Passen dies, venen dies,
    Galderina sortí en ventana,
    ja’ n veu les seu germanetes
    que un camisón d’or brodaven.
     
    -Valga’m Déu, mon germanetes,
    envieu-me’n un canti d’aigua
    que en a la boca hi tinc foc
    i el corazón sino s’acaba.
     
    -No la beuràs pas, traïdora,
    no la beuràs tu, malvada,
    ’guessis fet lo quel pare rei
    lo quel pare rei t’hi a-mana.
     
    Series muller del rei,
    Madrastra de tus hermanas.
    -Valga’m Déu, mon germanetes,
    que la llei de Déu no ho mana.
     
    Passen dies, venen dies,
    Galderina sortí en ventana.
    Ja’n veu als seus germanets
    que amb un palet d’or ne jugaven.
     
    -Valga’m Déu, mon germanets,
    envieu-me’n un canti d’aigua,
    que en a la boca hi tinc foc
    etc.etc.: segueix igual que amb els germanets,
     
    Passen dies, venen dies,
    Galderina sortí en ventana.
    Ja’n veu el seu pare rei
    que en cotxe d’or se passejava-
     
    -Valga’m Déu, mon pare rei,
    envieu-me’n un canti d’aigua,
    que en a la boca hi tinc foc
    i el corazón mio s’acaba.
     
    D’un prompte manda als criats
    que li’n vagin a buscar de la clara.
    Quan foren per el camino
    sienten bogar les campanes.
     
    Déu te perdó, Gualderina,
    Déu t’hagi ben perdonada.
    Galderina ja és al cel,
    el seu pare amb els diables.
  • Cançó recollida per Toldrà a Cantallops per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
    Cançó cantada per la pagesa Marguerida Estela