Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
Encara que no són traduccions, s'inclouen tant els textos de les cançons que va musicar Toldrà com de les que va harmonitzar i recopilar dins el projecte de L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya atesa l'excepcionalitat de trobar reunit tot aquest material i en favor de posar-ho al servei de qui vulgui consultar-ho. A més, cal recordar que Manuel Capdevila i Font ha dedicat bona part de la seva vida a la figura de Toldrà tant com ho ha fet en traduir la ingent quantitat de lieder, chansons, melódie, balades i fórmules semblants que s'encabeixen com a tipologies dins l'ample univers del lied i la cançó de concert.

Toldrà, Eduard (1895 - 1962)

Què mira mon pare rei? (Eduard Toldrà)

  • Obra: Què mira mon pare rei?
  • Compositor: Eduard Toldrà
  • Poeta: Anònim
  • Poema original
     
    Què mira mon pare rei?
    (de Don Claro)
     
    -Què mira mon pare rei,
    Què mira i està mirando?
    -Mirava an a tu, infanta;
    penso que seràs prenyada,
    que el giponet t’és petit,
    la cotilla no t’hi abasta. –
     
    Vinguin doctors i barbers
    dels millors que hi ha a Granada.
    Los tres la’n polsen del pit,
    quatre del cor i de l’alma,
    i tots set ne van diguent:
    -L’infanta en sera prenyada. –
     
    Pensant que ningú no ho sent,
    son pare, rei, s’ho escoltava.
    Si se’n entra dintre el quarto;
    un bofetón li ha dado.
     
    -Li’n posin aigua a cintura
    per fer-li podrir ses carnes
    i en el cuello una rodilla
    que abasti todo el palacio. –
     
    Els frares la’n van a veure,
    les monges de Santa Clara.
    -Una dama com vostè
    haver de morir cremada!
     
    -A mi no em reca el morir
    ni haver de morir cremada,
    només em reca l’infant
    que n’és fill de tan bon pare;
     
    si tenia paper i pluma
    li n’escriuria una carta.
    -De paper jo prou en tinc,
    de pluma n’irem buscando. –
     
    Amb la sangre de su lengua
    li n’ha escrita una carta.
    -Ara que la carta és feta,
    qui mi airia a portar-li? –
     
    Ja en respon un pajarillo:
    -Jo hi airia volando.
    Quan el patge fou allà,
    Troba el conde que dinava.
     
    -Dios lo guarde, lo bon conde,
    el dinar bon profit li faci.
    -Dios te guarde, el pajarillo,
    de Dios seas ben arribado.
     
    -An aquí en té aquesta carta
    que la infanta me l’ha dado. –
    Aixís com veu el sobreescrit
    el color ja trasmudava.
     
    Aixís com veu el sotaescrit
    ja en terra cau i s’esmaia.
    -No s’esmaï, lo bon conde,
    No és hora d’esmaiar-se,
    que los fuegos són abrandidos
    para cremar a l’infanta.
     
    -Diga-li que no hi puc anar,
    que en tinc la mare malalta;
    està mala de calentúrias
    que no pueda assosegar-se. –
     
    Se’n va a ca’l Pare prior
    a demanar-ne uns hàbits.
    -Uns i dos i tres i quatre,
    tants com al convent n’hi hagi. –
     
    Demana llicència al rei
    per confessar-ne a l’infanta.
    Lo primer mot que li diu:
    -Amb quantos hombres ets pecado? -
     
    -Jo no he pecat si no amb un,
    Que s’anomena Don Claro.
    -Don Claro aquí el tens present
    i aquí és per defensar-te.
  • Cançó recollida per Toldrà a Cantallops per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
    Cançó cantada per la pagesa Marguerida Estela