Poema original
Recança (1926)
Qui sentís, renovellat,
per la bruixa entesa,
aquell gust precipitat
de la jovenesa;
pluja i vent arremorat,
i l’acàcia en tot esclat
i deixant per l’empedrat
floridera estesa!
Ah , l’anar sota l’aiguat
com fent-li escomesa,
d’un sonet mig començat
en l’embrieguesa,
i amb paraigua foradat,
i la lluna pel forat,
i rient a mon costat
una noia encesa!
Qui sentís, renovellat,
per la bruixa entesa,
aquell gust precipitat
de la jovenesa!