Poema original
Santa Innés
S’està Santa Innés
en cambra tancada,
s’està Santa Innés
en cambra tancada,
que pregava a Déu,
el que més aimava.
Esposa de Jesús,
esposa de Jesús
querida i amada,
esposa de Jesús.
El seu pare l’in diu
si vol ser casada.
-No pot ser, el meu pare,
que ja’n som donada
i amb un Jovenet
que tot lo món salva. –
Manda als seus criats
que en vagin a penjar-la.
Manda als seus criats
Que en vagin a penjar-la.
Forques i dogals
per ells se trencaren.
Con son pare veu
que això no abasta,
manda als seus criats
que en vagin a cremar-la.
Focs molt abrel·lats
per ells s’apagaren.
Quan son pare veu
que això no hi abasta,
manda als seus criats
que en vagin a negar-la.
Rius molt caudalosos
per ells s’eixugaren.
Quan son pare veu
que això no li abasta,
manda als seus criats
que als lleons fos dada.
Lleons furiosos
a Santa Innés ‘doraven.
Quan son pare veu
que això no hi abasta,
se li aginolla als peus;
perdó li’n demana.
-No em pensava, Innés,
que en fossis tan santa.