Val més ésser soldat
Val més ésser soldat
treballant de nits i dies,
que no pas posar l’amor
ni en cap viuda ni fadrina.
Jo parlo per mi mateix
que’l vaig posar en una nina.
La culpa jo no la tinc
ni ella no la tenia,
que la té’l seu pare i mare
que no volen que ella amb mi visqui.
I així mateix fan els meus.
Divertim-nos, vida mia,
no ens adonguem dels enemics
que ens fan escurçar la vida-
I a les onze de la nit
com n’és hora retirada
me’n vaig a la sepultura
allà ont ella era enterrada.
Me li aginolli als peus
per a resar-li una Salve.
-Mare de Déu del Roser
vos que sou tan soberana,
entre dos enamorats,
me’n obríssiu un miracle!-
El miracle ja està obert:
la minyona amb ell parlava.
-Fuig d’aquí, lladre traidor,
robador de mes entranyes.
quan t’aniràs d’aquest món
a l’infern tindrás posada,
i en allà al meu costat
hi tens cadira sentada.
-Fadrins que aneu pel món,
penseu’s a donar paraula.
No féssiu com jo som fet
amb la Francisca Vilana.